Nacido en Palma de Mallorca-España en 1969. Licenciado en Económicas en 1995. Ha residido en Siena-Italia y Londres-Reino Unido, actualmente vive y trabaja en Mallorca.
Recibe en 2001 la Beca Pilar Juncosa de Formación, Experimentación y Creación en los Talleres de obra gráfica de Miró de la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca, el Primer Premio del XV Certamen de Pintura Sant Marçal y el Primer Premio del XIII Certamen de Pintura Son Carrió. En 2000, el Segundo Premio del XXII Certamen Internacional de Pintura Vila de Binissalem y Mención de Honor del XI Certamen de Pintura Vila de Capdepera. En 1999, Mención Especial del Premio de Pintura Art Jove del Govern Balear y Accésit del Premio de Dibujo Josep Costa Ferrer “Picarol” del Circulo de Bellas Artes de Palma, entre otros.
Ha realizado exposiciones individuales de su obra en la galería Altair de Palma, “WTTID_ When The Time is Dark” en 2007 y “partides simultànies” en 2003, en la galería Magda Belloti de Madrid, “partides simultànies bis” en 2004, en la galería Xavier Fiol de Palma, “copy” en 2001. En diferentes espacios institucionales como el Espai Ramon Llull de Palma, en Cas Metge Rei de Santa María del Camí y en el Casal de Joves Central de Palma, además, también ha realizado exposiciones individuales en diferentes eventos internacionales como el Festival Internacional de las Artes Visuales Artendencias 2009 en Madrid, entre otras.
Entre las exposiciones colectivas destaca “POSITION ZEIT UND RAUM” en Ingolstadt, Alemania, “DER VERWANDELTE BLICK” en Haus 10, Fürstenfeldbruck, Alemania, “Las Otras Meninas” en la Fundación Telefónica, Madrid, “Vint-i-cinc anys” en la Galería Altair, entre otras.
Recientemente ha participado en las ferias ARCO, ART COLOGNE, ART COLOGNE-PALMA, MIAMI ART FAIR, ARTISSIMA y SHANGAI ART FAIR.
CURIOSAMENTE CADA DÍA NOS REINVENTAMOS A NOSOTROS MISMOS Y CADA DÍA, ADEMÁS, SOÑAMOS CON UN NUEVO YO, QUE LIDERE ESE "ORDEN DEL MUNDO" QUE NO DEBERÁ SER AJENO A LA IRREVERENTE MIRADA DEL ARTE.
Yo me encuentro recorriendo mi espíritu. Busco una introspección seria e intelectual, que se exterioriza a base de vómitos razonados en forma de relaciones complejas no lineales.
1_ Cualquier auto-reflexión sobre mi obra no es o no pretende ser una señalización exhaustiva, ni menos aún que se convierta en una explicación necesaria y obligada en la presentación de mi trabajo ante nadie.
2_Mis obras son libres y autónomas inmediatamente después de acabadas.
3_El lenguaje de mis obras ha de ser sintético y más tarde expansivo. Mi obra como síntesis o mi obra con valor sintético o que sintetiza una determinada realidad, mi obra tiene, o al final ha de tener, un valor múltiple o de muchos significados o un valor expansivo o un valor que se expande, un valor con muchas historias pero con un único sentido que va desde la finitud a la infinitud en un camino de ida y vuelta.
4_Las posibles explicaciones, interpretaciones, historias que sobre mi obra pueda dar serán una más entre otras posibles. Por tanto no veo la necesidad ni de ahogar a mi obra con discursos excesivos, ni agobiar a la gente con explicaciones aburridas, ni adornar mi trabajo plástico con bonitos escritos, así que mi obra plástica nace libre de literatura y que cada cual, yo incluido, escriba, piense, etc. lo que quiera sobre ella.
5_En el arte no admito la simple ocurrencia, tampoco está invitada la inutilidad de la copia, nunca más puede haber belleza en la copia de la naturaleza, en la copia inexacta de la belleza. Ni en mi arte entran las formas de realismo informativo reservadas para otro campo de las humanidades. Ni entran otros actos tradicionalmente reconocibles en típicos trabajos de ciencias sociales. Ni me ocupo de la decoración o satisfacer gustos o más bien no-gustos cosméticos. Mi obra no salva almas y tampoco inmortaliza a nadie, ni es mi profesión ya que la tarea del arte ha de ser contraria a la utilidad funcional, ha de ser en sí misma.
6_Mi idea de arte, si alguien se lo pregunta, solo a veces se trata de algo así como ponerse un supositorio de glicerina y limpiar toda la mierda seca que tengas en el intestino, las demás veces es un acto inteligente personalísimo cuyo hecho queda liberado para la colectividad, así que desde un punto de vista dinámico y colectivo el artista nunca será irrelevante.
7_Propongo una obra compleja, de conceptos alejados de la inmediatez interpretativa, más bien, se trata de una exaltación de la idea y nada que ver con un evento propio de una programación para el entretenimiento.
8_Mediante la composición de los elementos o fragmentos de una pieza en el espacio, en primer lugar, busco el equilibrio global. Por tanto el punto de partida es el orden o la tendencia al orden. Más tarde, busco flujos de movimientos producidos por la interacción de los elementos y fenómenos que forman mi obra y ocupan un espacio. Se trata de un conjunto de relaciones complejas o tendencia a una complejidad dinámica o de relaciones no lineales o caos.
9_En cuanto a materiales, en mi obra hay que observar tres tipos de materiales, por un lado materiales nuevos, por otro los materiales re-nuevos u otra vez nuevos, materiales inicialmente desechados, más tarde recuperados y re-asignados a un uso radicalmente diferente al que tenían, de hecho en su nuevo ser material en ese nuevo objeto, esta vez un objeto de arte, esos materiales son inidentificables respecto de su función anterior. Y por último, los in-materiales, que son un recurso que utilizo de forma recurrente y que ha de definir y define propiedades importantes de mi obra.
10_Propongo un arte totalmente autónomo y ajeno al ritmo lento y anodino impuesto por los gestores culturales sometidos a una programación limitada y por tanto limitativa, el ritmo del arte como la vida tiende a tiempo real. Propongo un arte que no responda a la propaganda de nadie ni un arte hecho para cubrir programaciones tematizadas por "seudocuradores" ansiosos de vivir de un cuento entretenido. Propongo un arte limpio de mercantilismo disparatado para engordar especuladores, mercantilismo que además anula el verdadero sentido del arte y aleja la obra de la sensibilidad del público, sensibilidad abordada y despistada por tanta patraña comercial.
11_Propongo una tarea de introspección profunda y seria en las fuentes oscuras de la conciencia, un conocer en las sombras, ya que allí es donde tiene más valor la luz. Un arte de matices, un acto de materialización de la intuición previa al conocimiento científico.
in progress / en proceso expansivo
Paco Espinosa.
1r_Qualsevol autoreflexió sobre la meva obra no és o no pretén ser una senyalització exhaustiva, ni tampoc n'és una explicació necessària i obligada en la presentació del meu treball davant ningú.
2n_Les meves obres són lliures i autònomes immediatament després d'acabades.
3r_El llenguatge de les meves obres ha de ser sintètic i més tard expansiu. La meva obra com a síntesi ha de tenir un valor múltiple o de molts significats, moltes històries amb un únic sentit que va des de la finitud a la infinitud en un camí d'anada i tornada.
4r_Les possibles explicacions, interpretacions, històries que sobre la meva obra pugui donar seran una més entre d'altres possibles. Per tant no veig la necessitat ni d'ofegar la meva obra amb discursos excessius, ni atabalar a la gent amb explicacions avorrides, ni adornar el meu treball plàstic amb bonics escrits, així que la meva obra plàstica neix lliure de literatura i que cadascú, jo inclòs, escrigui, pensi, etc. el que vulgui sobre ella.
5è_En l'art no admeto la simple ocurrència, tampoc no està convidada la inutilitat de la còpia, mai més pot haver-hi bellesa en la còpia de la naturalesa, en la còpia inexacta de la bellesa. Ni en el meu art entren les formes de realisme informatiu reservades per a un altre camp de les humanitats. Ni entren altres actes tradicionalment recognoscibles en típics treballs de ciències socials. Ni m'ocupo de la decoració o satisfer gustos o més aviat no-gustos cosmètics. La meva obra no salva ànimes i tampoc no immortalitza ningú, ni és la meva professió ja que la tasca de l'art ha de ser contrària a la utilitat funcional, ha de ser en sí mateixa.
6è_La meva idea d'art, si algú pregunta, solament de vegades es tracta d'alguna cosa així com posar-se un supositori de glicerina i netejar tota la merda seca que tinguis a l'intestí, les altres vegades és un acte intel·ligent personalíssim, el fet del qual queda alliberat per a la col·lectivitat. Així que des d'un punt de vista dinàmic i col·lectiu l'artista mai no serà irrellevant.
7è_Proposo una obra complexa, de conceptes allunyats de la immediatesa interpretativa, més aviat, es tracta d'una exaltació de la idea i res a veure amb un esdeveniment propi d'una programació per a l'entreteniment.
8è_Mitjançant la composició dels elements/fragments d'una peça a l'espai, en primer lloc, busco l'equilibri global. Per tant el punt de partida és l'ordre o la tendència a l'ordre. Més tard, busco fluxos de moviments produïts per la interacció dels elements i fenòmens que formen la meva obra i ocupen un espai. Es tracta d'un conjunt de relacions complexes o tendència a una complexitat dinàmica o de relacions no lineals o caos.
9è_En relació als materials, en la meva obra podeu observar tres tipus de materials, d'una banda materials nous, d'altra banda materials re-nous o una altra vegada nous, materials inicialment rebutjats, més tard recuperats i re-assignats a un ús radicalment diferent al que tenien, de fet en el seu nou ser material al nou objecte, aquesta vegada un objecte d'art, aquests materials són inidentificables respecte de la seva funció anterior. I finalment els in-materials, els quals són un recurs que utilitzo de forma recurrent i que ha de definir i defineix propietats importants de la meva obra.
10è_Proposo un art totalment autònom i aliè al ritme lent i anodí impost pels gestors culturals sotmesos a una programació limitada i per tant limitativa, el ritme de l'art com la vida tendeix a temps real. Proposo un art que no respongui a la propaganda de ningú ni un art fet per cobrir programacions tematitzades per "seudocuradors" ansiosos de viure d'un conte entretingut. Proposo un art net de mercantilisme absurd per engreixar especuladors, mercantilisme excessiu que a més anul·la la veritat del sentit de l'art i allunya l'obra de la sensibilitat del públic, sensibilitat abordada i despistada per tanta faula comercial.
11è_Proposo una tasca d'introspecció profunda i seriosa en les fonts obscures de la consciència, un conèixer des de les ombres, ja que allí és on té més valor la llum. Un art de matisos, un acte de materialització de la intuïció prèvia al coneixement científic.
in progress / en procés expansiu
Paco Espinosa